Riure per viure

L’Art del possible

2011-05-24T10:36:00.000+02:00

Bellvei ha entrat al segle XXI. Finalment, després d’anys de lluita popular, s’ha destronat el “virrei”. I s’ha fet democràticament, a les urnes. Paradoxalment amb la veu de la gent, aquella que es prohibia escoltar als plens, a la ràdio i a la revista municipal. Expressant, de la forma més clara i transparent, que la gent de Bellvei vol una altra manera de fer les coses. Farts de l’estil “caciquil”, dictatorial i revengista, la gent del poble ha decidit que ja n’hi havia prou.

Bellvei s’ha fet gran. Ens hem alliberat. Hem passat pàgina. Molta gent em comentava dilluns al matí que en sortir de casa notaven l’aire del carrer més fresc. Que el sol lluïa diferent. Ha costat temps i patiments, però al final aquest petit poble del Penedès ha trencat amb les consciències segrestades, amb la política de la por constant, amb l’estàs amb mi o contra mi. S’ha acabat amb la gestió del consistori com si es tractés d’un “Cortijo” donant i traient feines en funció de la simpatia o la proximitat ideològica. De gobernar sense resoldre problemes, sinó fent callar als qui els plantejaven. Finalment, com en el mite de la caverna de Plató, els ciutadans ens hem alliberat de l’opressió i hem vist que hi ha llum a l’altre costat, que hi ha una altra realitat més enllà de la que ens feien veure fins ara.

El canvi l’han materialitzat la gent de +Bellvei, però la cosa ve de lluny. La gent de +Bellvei, una agrupació d’electors sense cap adscripció a partits polítics clàssics, ha sabut aglutinar aquest moviment crític. Ha convençut el sector jove del poble que, crec, ha estat clau per aquesta victòria. Felicitats, heu fet història!! Però en aquests moments de canvi també vull fer esment d’altra gent que ha lluitat tants i tants anys contra aquesta manera sectària de governar. Des de el PSC, sobretot, però també a la formació de l’entesa, de la qual en vaig formar part. Modestament he de dir que segurament va ser el punt d’inflexió. Varem obrir els ulls a la gent de Bellvei que les coses podien canviar. Han fet falta 8 anys per a que s’assumís el concepte, però és normal en una societat abduïda, presonera dels pensaments unidireccionals i captivada per discursos d’encantadors de serps, buits de contingut. L’entesa va fer desenes de propostes imaginatives tot i saber que serien rebutjades. Vam explicar les animalades que es feien a l’ajuntament amb proves, documents i ressó mediàtic. Era quan un regidor d’urbanisme es podia fer una casa sencera sense pagar el permís d’obres i no passava res. Quan el Síndic de greuges va haver d’intervenir per ordenar l’alcalde que ens deixés veure els documents municipals perquè fins aleshores només mostrava els que ell volia.... i tantes i tantes coses.....

Amb tot encara sento crítiques als guanyadors sobre la seva experiència i capacitat per a governar. Tot plegat per veu dels qui encara estan abduïts per aquest concepte sectari d’aquests últims anys que ha tingut també la tolerància de la direcció del partit que ha anat xiulant com si sentís ploure quan sortia un i altre escàndol. Ara s’ha demostrat que al final NO tot s’hi val pel poder i que qui juga amb foc s’acaba cremant.

Nois de +Bellvei, ara a treballar, a obrir finestres per a netejar aquest aire ranci i enrarit que s’acumula a l’ajuntament i en molts racons del poble. Tindreu molta feina a redreçar, redissenyar i reorientar coses, però valdrà la pena i segur que ho fareu molt bé perquè la política és l’art del possible.

Poca samba i massa watts i kuduro

2011-03-06T17:21:00.000+01:00

El carnaval del 2011 ha tornat a evidenciar que les rues són massa llargues i nombroses. La marató de rues repetides en espais separats per poc més de tres o quatre quilòmetres cansa. No ho dic només pels soferts integrants de les comparses i carrosses, també ho dic pels acompanyants i pel públic. Al final un queda fart de l'ensordidor espectacle de watts de so que escampen soroll i cançons de dubtós gust i menor gràcia en una festa que em sembla que té tendència a degenerar. He sentit poca samba i massa vegades una infecta cançó del kuduro que ara per les nits em torna com una mena de tortura Malaia. Aquest any, a més, el fred no ha ajudat tampoc al lluiment i ha transformat el carnaval en el gran negoci dels fabricants de mitges gruixudes. En mig de tot plegat segueixen destacant els qui treballen fi, amb carrosses que tenen hores i hores de feina i comparses amb dies i dies de treball coreogràfic que deixen en ridícul moltes altres. Al final, sense un mínim control de qualitat i de quantitat, les rues de Cunit, Calafell i segurament tantes altres del Penedès, acaben convertint-se en inacabables espectacles que cansen al més predisposat a passar-ho bé. Si no s'hi posa remei acabaran morint d'èxit...un èxit que pot deixar de ser-ho, algú ho havia de dir, si segueixen proliferant grups més pendents de sortir a cobrar i a beure enlloc de ballar i fer-se veure.
Malgrat tot, aquí us deixo un recull de cinc minuts de la rua de Calafell de dissabte a la nit

Concert Solidari 2011 de l'OSJC a Sant Cugat

2011-01-16T11:28:00.000+01:00

Com cada any hem assistit al concert solidari que organitza el Rotary Club de Sant Cugat. Un any més el Guifré i un grapat de joves músics han interpretat diverses peces clàssiques amb l'Orquestra Simfònica Juvenil de Catalunya dirigits per Jordi Picorelli, Enric Mestre i Josep Ferré. Molt bona vetllada i molt bona música. Us deixo les gravacions, com ja és costum, per si voleu escoltar com sonava....

El Barça, patrimoni de la humanitat.

2010-11-30T08:11:00.011+01:00

Després dels castells ara toca que algú declari aquest equip Patrimoni de la Humanitat. Després del partit contra el Madrid i del cinc a zero que li han clavat i COM ho han fet, està clar que actualment aquest equip és l'exemple excels de com s'ha de jugar al futbol. El partit contra el Madrid deixa clares força coses. Després de recórrer la xarxa aquesta nit he trobat material divers que recullo en aquest post. Comencem per les sentències més evidents:

1. El partit és una bufetada amb la ma oberta a la cara de tants i tants tertulians, pseudoperiodistes i mega-entesos de la gran capital que es mereixen tenir els cinc dits marcats a la galta durant mesos.
2. Mourinho tenia raó quan deia que els equips que jugaven contra el barça es deixaven guanyar...
3. Cristiano Ronaldo NO és el millor jugador del món, ni el segon ni el tercer....
4. No sé si em va agradar més la cara que feia Mou durant el partit o la dels tertulians del "Punto Pelota".
5. I sí, he de reconèixer que a partir d'ara sempre rebrem a Mou amb la ma estesa...
6. Si fins ara el barça triomfava allà on anava, com deia la marca de cervesa catalana, ara sembla que ens haurem de passar a la madrilenya:

I encara més:

Però el més divertit són les portades de Madrid...un exemple:

Però també destaco el "I ara què?" del nou diari Ara o el "Baño de realidad" del Periodico o fins i tot el Manotazo a Mourinho de l'Sport.

També us deixo un video per recordar els moments estelars...

I aquí el muntatge brutal de la TDP sobre els gols de'n Puyal...

En fi, espero aportacions per seguir fent honor al blog: Riure per Viure!!!!

Partit trampós a Andròmeda

2010-11-16T08:59:00.001+01:00

Em sento d’una altra galàxia. No d’un planeta llunyà, ni d’un altre país....estic a mil anys llum de la realitat. L’istrionisme polític del moment fa que en l’informatiu que presento cada dia no pugui fer cap referència a la campanya electoral. O sigui que el resum de la jornada informativa sobre un dia qualsevol de plena campanya electoral no apareix ni un segon d’informació sobre el que s’hagi pogut dir en aquest àmbit. Home! Hi ha dies que no caldria, però alguns seria interessant que se’n digués ni que fossin dues ratlles, precisament per “parlar del que es parla” que diuen que és la feina del periodista. Però no! Per imperatiu legal, o millor dit, per imperatiu polític no podem parlar de política, ves quines coses! Per això ja s’han dissenyat ells mateixos els reductes cronometrats corresponents. Sense criteris periodístics, perquè no en calen, sense cap mena de mirament pels professionals que els fan, sense vergonya, vaja. Els mateixos jugadors del partit han posat les normes del matx i als àrbitres ens han robat el xiulet!! El súmmum de tot plegat és el paper que juguen els mateixos polítics territorials en aquest tripijoc. Relegats a figures passives –pràcticament inexistents- en les informacions que donen els mitjans públics als que ells mateixos han contribuït a dictar “com i quan” han de parlar de la seva activitat. Aquí només surten al terreny de joc els cracks, la resta són comparses, com a molt farciment en cas de necessitat. Però... de fet són les seves normes, encara que semblin d’un altre planeta. En plena era digital, amb el rebombori de les xarxes socials i la plena llibertat informativa i d’opinió, els partits polítics encara segueixen imposant els arcaics models de control sobre els mitjans públics com si això fos alguna garantia d’èxit. A la xarxa hi ha un campi qui pugui total i als mass media públics un control més digne d’altres èpoques. Només la immaduresa democràtica de la nostra societat explica una situació com aquesta. Mentre els nostres polítics no hi posin seny seguirem abocats a quest forat negre en que caiem cada vegada que hi ha eleccions i que ens transporta a una altre punt de l’univers del que encara no he aconseguit descobrir les seves riqueses.

Ja hi tornem!

2010-11-09T20:04:00.003+01:00

No és cap amenaça és simplement, un avís... després d'una temporada de silenci blocaire he decidit ressuscitar aquest espai...o sigui que a partir d'ara espero anar penjant comentaris, pseudoreflexions i altres "divertimentos" per aquests racons de l'hiperespai internautic....
O sigui que ...quedeu avisats!

Concert solidari a Sant Cugat

2009-01-21T11:02:00.003+01:00

Diumenge passat vam assistir a un magnífic concert a l'Auditori de Sant Cugat. L'orquestra Simfònica Juvenil de Catalunya (OSJC) amb la participació del Guifré a l'Oboè i altres companys de l'escola de música del Vendrell i una cinquantena de joves músics de tot Catalunya ens van regalar un repertori deliciós que a més vaig tenir l'oportunitat de gravar a través dels micròfons propis de l'Auditori i que us penjo en aquest blog per si també el voleu disfrutar. El concert era a benefici d'una entitat que es dedica als malalts de Parkinson i l'organitzava el Rotary club de Sant Cugat. 800 persones van omplir el Teatre Auditori.
Em sorprèn la capacitat de treball que tenen els adolescents quan s'estimen realment alguna cosa. En aquest cas és impressionant sentir la qualitat musical que són capaços d'aconseguir una cinquantena llarga de joves músics quan hi posen treball i disciplina i gràcies també al mestratge de professors i directors com el Josep Ferré o el Jordi Piccorelli que acaben d'arrodonir la fórmula i que aconsegueixen fer viure la música tan als nois com als qui l'escoltem des de la platea.

Los Pastorcillos de Casals pare

2008-12-31T11:09:00.005+01:00

Gran iniciativa de l'Associació Musical Pau Casals que aquest dilluns passat ens ha obsequiat amb un fantàstic concert per reestrenar la peça "Los Pastorcillos", un melodrama sacre en cinc actes precursor, per dir-ho d'alguna manera, dels pastorets que coneixem actualment. Compost a finals del segle XIX per Carles Casals, pare de l'il·lustre Violoncel·lista universal del Vendrell, l'obra s'ha recuperat per a que la puguem tornar a escoltar amb unes mínimes adaptacions que a més han estat exquisides. La participació del grup de música tradicional Ço del Botafoc va donar una musicalitat i uns matisos molt interessants. Les impressionants veus blanques de l'escola de música Pau Casals (entre les que podreu veure a la meva filla Anna) i la resta de músics implicats en el projecte, van acabar d'arrodonir-ho. Llàstima de la sonoritat de l'església parroquial del Vendrell, ideal per a un concert d'orgue però pèssima per a qualsevol altre intent musical.... Amb tot va ser una vetllada deliciosa.
Us deixo la gravació feta del concert per si algú que se'l va perdre el vol escoltar o per si us el voleu descarregar i escoltar-ho amb calma. No us perdeu el bis final del cant dels ocells....

Un altre Hobby en marxa

2008-12-26T13:16:00.008+01:00

Ja se sap, quan ets un cul inquiet no pots parar mai d'engegar projectes. Ara toca un de personal, una mena de cuquet que m'ha estat fent pessigolles durant molt de temps i que al final he fet realitat. Posar-me una estació meteorològica per barret a casa. A més penjant les dades a internet per a que tothom qui ho vulgui les pugui consultar i fer servir per al que més li interessi. Una mena de servei públic....ja sabeu sempre pensant amb el benefici dels altres i mai en el propi...és una mena de mania que tinc....
Us deixo una foto de la instal·lació i ja veureu que a partir d'ara, en aquest blog, sortirà al costat dels missatges una pastilla amb les dades actualitzades de l'estació que també podeu consultar en temps real a la pàgina de Meteoclimatic o de forma més detallada en aquesta altra pàgina directa de les dades de l'estació que s'actualitzen cada cinc minuts. Ara el projecte es traduir l'interfície del programa al Català....de moment he traduït algunes coses però no tot....temps al temps...

Bé, espero que us sigui d'ajuda, com a mínim per saber si us heu d'abrigar quan vingueu a Bellvei.

De relax total

2008-11-29T10:27:00.001+01:00

Quina sensació... tinc el cap just per sobre la línia de flotació. 8 graus de temperatura ambient i 34 a l'aigua de la piscina. Prendre un bany a la piscina del Balneari Prats és un autèntic luxe. La sensació és encara més plaent a l'hivern, pel contrast de temperatures. Tot plegat a més a més dels beneficis de salut que pugui tenir l'aigua termal i el gaudir d'un entorn que contagia pau i tranquilitat. Ja fa 19 anys que sistemàticament em perdo uns dies cada any al Prats. Em perd el seu encant, sobretot la zona antiga que et transporta 100 anys enrera. Malauradament això s'acaba. Després de superar els litigis per l'aigua termal amb Vichy, ara han decidit reformar totalmente la zona històrica i només en conservaran la façana... Veurem com queda tot plegat i si se'n anirà la màgia o si podrem seguir el ritual de perdren's en aquest racó de món i deixar-nos endur per la màgia i l'encant de la sireneta amb cues i la seva àmfora brolladora que tants anys ha ajudat a omplir la piscina termal d'aquest balneari històric de Caldes de Malavella.

Estalvi a cop de telèfon

2008-11-21T15:59:00.003+01:00

Avui m'agradaria compartir un descobriment fet aquest estiu en aquest apassionant món de la comunicació via telèfon Mòbil. Es tracta de la companyia Simyo a la que he traspassat totes les línies de la meva família. En aquests temps de crisi és interessant apuntar-se opcions com la d'aquesta operadora de telefonia mòbil virtual que ofereix les tarifes més baixes del mercat espanyol i que a més són les mateixes per a contracte o pre pagament. Sense obligacions de permanència, ni recàrregues obligatòries i amb la possibilitat de marxar quan vulguis sense penalitzacions. Això sí, els telèfons els has de posar tu o alliberar els que tinguis d'una altra companyia. Jo ho vaig fer en dos dels meus, em va costar molt barat i ara els utilitzo amb les seves targes sense problemes. La gestió de la teva facturació la pots fer en temps real a través d'internet i per als que estem molt posats en això de la connexió permanent a la xarxa, també han posat en marxa unes tarifes de connexió molt reduïdes que et permeten connectar-te amb la pda des de qualsevol punt a través de la xarxa d'alta velocitat d'Orange per consultar a internet el que vulguis a preus molt reduïts també. Bé, m'ha semblat que potser a algú li pot interessar aquesta opció tenint en compte les morterades que sovint ens gastem amb les companyies tradicionals i les seves tarifes que en el cas dels pre pagaments es podrien considerar autèntics atracaments ....ah per cert, tot plegat mantenint el mateix número de telèfon que tenia.

Nova emissió de bitllets de dolar

2008-11-12T11:49:00.003+01:00

Avui toca riure una mica. M'expliquen que l'Obama ha decidit estrenar-se a la Casa Blanca, que algú ja vol passar a anomenar la casa negra (jua, jua, jua,) amb una nova emissió de bitllets de dolar més adient als temps que corren. La proposta que li ha fet un dels seus assessors és aquesta:

En nom de la crisi

2008-11-06T18:02:00.002+01:00

S’ha obert la veda per fer el que sigui en nom de la crisi. Fins ara eren expedients de regulació i acomiadaments, molts de forma indiscriminada, però ara ja s’atreveixen amb la delinqüència. M’ha sorprès l’alcalde de l’Ametlla de Mar que ha preparat un “paquet de mesures” per fer front a la delinqüència que segons ell augmentarà com a conseqüència de la crisi. Què més passarà.... s’acabarà el món?, els nens naixeran amb sis dits? La veritat és que tot plegat diu molt poc de la teòrica maduresa de la nostra societat que en temps difícils hauria de demostrar més solidesa, sobretot moral. Però és clar, la moral és incompatible amb moltes de les actuacions que els últims anys han permés a uns quants enriquir-se ràpidament. Els mateixos que ens han abocat a aquesta situació de crisi i que a més ara volen aprofitar-se d’ella demanant ajudes als governs per salvar empreses...estic parlant de promotors i constructors. Però ja veurem què passa, tot és possible. De moment el govern ja ha ajudat als co-responsables d’aquesta situació: els bancs. Amb les seves facilitats i alegria a l’hora de concedir préstecs i hipoteques inflades durant els últims anys han estat actors co protagonistes d’aquest espectacle. A la resta ens queda cara de babau i només ens queda veure el reguitzell de conseqüències de tot plegat i escoltar alguna que altra animalada com la de l’Ametlla. Esperem que l’espectacle acabi aviat.

La força de la natura

2008-11-02T16:16:00.005+01:00

Quin cap de setmana.

Al marge de les castanyes, els panellets, els rovellons a la brasa i altres delicadeses que et permeten disfrutar de la vida, emparant-se amb les tradicions més nostrades, el primer cap de setmana de novembre ha estat potent, meteorològicament parlant. Aigua, vent, "esclafits", tornados... La força de la natura en estat pur. Mentre encara paia el cava, els rovellons i la botifarra de dissabte, aquest diumenge hem donat un tomb pel passeig marítim de Calafell per fer-nos a la idea de com es pot desbocar la natura. El temporal a la mar era dels d'abans. Dels que fa uns anys m'explicaven els vells pescadors de Calafell en més d'una conversa de les que havíem mantingut fa un grapat d'anys. Històries de rescats de barques en moments de tràngol com el d'avui i que m'han vingut al cap tot passejant al costat d'una mar desbocada i sorollosa. Una mar que, com als vells pescadors, et recorda la teva petitesa i a la vegada et transmet força. Si aquests dies perdura el temporal us recomano treure el cap a la platja per contemplar i gaudir d'aquest espectacle de la natura.

De la censura en temps de llibertat

2008-10-26T16:23:00.004+01:00

Tot i que ja fa temps que vaig decidir riure per viure, hi ha coses que encara m'estronquen aquest camí cap a la realització personal. El que em fot més és que això passi tan a prop meu. A Bellvei fa uns dies que estem immersos en una particular batalla ciutadana contra la darrera cacicada de l'alcalde que ens governa des de fa 20 any. Es tracta d'una promoció de 16 cases que es vol fer en ple centre del municipi carregant-se una de les cases més antigues del poble a l'interior de la qual hi ha restes centenàries d'alt valor arqueològic. El govern de CiU (majoria absoluta) ha aprovat la reforma de les normes subsidiàries per permetre el promotor fer aquesta obra. Ha estat una reforma exprés únicament per facilitar les coses als interessos financers d'un especulador. Ni rastre de l'interès que se li suposa a un govern municipal pels pocs elements històrics que li queden al poble. Tot plegat, res de nou, a Bellvei tot funciona igual de fa anys...però com que la gent vota els mateixos, ja els deu estar bé.

La polèmica ha sembrat els balcons del poble de pancartes demanant salvar el casc antic i fins i tot s'ha creat un bloc amb informació al respecte. La iniciativa d'una periodista col·laboradora de la ràdio local per fer un debat sobre la polèmica ha acabat en escàndol per la censura de l'alcalde a fer aquest programa. El podeu seguir en el seu propi bloc Viniesfera o en el fòrum que s'ha creat per part d'un grup de joves del poble per contrarestar les limitacions democràtiques que intenta imposar l'alcalde.

Fa més de 25 anys que em dedico a això de la informació i jo també n'he viscut de situacions indignants, bàsicament en la meva etapa a la ràdio local de Calafell allà en els anys 80. Aleshores aquestes animalades d'intent de censura les podíem atribuir a la joventut i poca experiència dels governants locals, però ara, en ple segle XXI, no tenen ni explicació ni justificació. Quan en aquestes alçades algú confon la seva situació de gestor local amb la d'un dictador de república bananera que es pensa que al seu "cortijo" tothom ha de fer el que ell digui, anem malament. Sort en tenim de la xarxa que estén aquestes cafrades i fa obrir els ulls a molta gent. La llàstima és que els votants d'aquests senyors ni tinguin internet ni vulguin obrir els ulls. Ara bé, el que sí que no m'explico és com la direcció de CiU (si fos el PSC diria el mateix) es pot permetre el luxe de mantenir aquests ideals com a representant de les seves sigles, encara que sigui en aquest petit racó de món que és Bellvei. Està clar que en això de la política tot s'hi val per a mantenir una alcaldia, un escó o un grapat de vots... i després es queixen que la gent no va a votar!!! si no els interessa!!!! només volen que hi vagin els seus per mantenir la cadira i seguir xuclant de la mamella, com més anys millor.

Presentació

2008-10-21T20:22:00.006+02:00

Bé, ja m'he decidit. He entrat a l'era digital dels qui comparteixen experiències vitals amb la resta de mortals sense demanar res a canvi. Aquest inabastable món dels blocs personals a internet. La intenció d'aquest espai no és cap altra que compartir les vivències, inquietuds i els pensaments que em provoca el dia a dia. Sóc un paio inquiet i no em ser estar quiet ni un moment. En aquests anys he participat en desenes d'aventures vitals pel simple fet de passar-m'ho bé. Unes han sortit bé, d'altres no, ja se sap, no tot el que penses que sortirà bé acaba sortint-hi... deu ser una llei de Murphi?... és igual. El que us deia, que a partir d'ara miraré de compartir les inquietuds i una part de la infinitat de coses que em passen pel cap en aquest raconet de la xarxa.
Com explico en la definició de mi mateix que apareix aquí al costat, l'únic objectiu que tinc a la vida és passar-m'ho bé, ser feliç i riure per viure. Potser si la meitat dels qui ens envolten pensessin el mateix el món podria funcionar millor, o com a mínim seria més divertit, encara que sigui en temps de crisi.