L’Art del possible

Bellvei ha entrat al segle XXI. Finalment, després d’anys de lluita popular, s’ha destronat el “virrei”. I s’ha fet democràticament, a les urnes. Paradoxalment amb la veu de la gent, aquella que es prohibia escoltar als plens, a la ràdio i a la revista municipal. Expressant, de la forma més clara i transparent, que la gent de Bellvei vol una altra manera de fer les coses. Farts de l’estil “caciquil”, dictatorial i revengista, la gent del poble ha decidit que ja n’hi havia prou.

Bellvei s’ha fet gran. Ens hem alliberat. Hem passat pàgina. Molta gent em comentava dilluns al matí que en sortir de casa notaven l’aire del carrer més fresc. Que el sol lluïa diferent. Ha costat temps i patiments, però al final aquest petit poble del Penedès ha trencat amb les consciències segrestades, amb la política de la por constant, amb l’estàs amb mi o contra mi. S’ha acabat amb la gestió del consistori com si es tractés d’un “Cortijo” donant i traient feines en funció de la simpatia o la proximitat ideològica. De gobernar sense resoldre problemes, sinó fent callar als qui els plantejaven. Finalment, com en el mite de la caverna de Plató, els ciutadans ens hem alliberat de l’opressió i hem vist que hi ha llum a l’altre costat, que hi ha una altra realitat més enllà de la que ens feien veure fins ara.

El canvi l’han materialitzat la gent de +Bellvei, però la cosa ve de lluny. La gent de +Bellvei, una agrupació d’electors sense cap adscripció a partits polítics clàssics, ha sabut aglutinar aquest moviment crític. Ha convençut el sector jove del poble que, crec, ha estat clau per aquesta victòria. Felicitats, heu fet història!! Però en aquests moments de canvi també vull fer esment d’altra gent que ha lluitat tants i tants anys contra aquesta manera sectària de governar. Des de el PSC, sobretot, però també a la formació de l’entesa, de la qual en vaig formar part. Modestament he de dir que segurament va ser el punt d’inflexió. Varem obrir els ulls a la gent de Bellvei que les coses podien canviar. Han fet falta 8 anys per a que s’assumís el concepte, però és normal en una societat abduïda, presonera dels pensaments unidireccionals i captivada per discursos d’encantadors de serps, buits de contingut. L’entesa va fer desenes de propostes imaginatives tot i saber que serien rebutjades. Vam explicar les animalades que es feien a l’ajuntament amb proves, documents i ressó mediàtic. Era quan un regidor d’urbanisme es podia fer una casa sencera sense pagar el permís d’obres i no passava res. Quan el Síndic de greuges va haver d’intervenir per ordenar l’alcalde que ens deixés veure els documents municipals perquè fins aleshores només mostrava els que ell volia.... i tantes i tantes coses.....

Amb tot encara sento crítiques als guanyadors sobre la seva experiència i capacitat per a governar. Tot plegat per veu dels qui encara estan abduïts per aquest concepte sectari d’aquests últims anys que ha tingut també la tolerància de la direcció del partit que ha anat xiulant com si sentís ploure quan sortia un i altre escàndol. Ara s’ha demostrat que al final NO tot s’hi val pel poder i que qui juga amb foc s’acaba cremant.

Nois de +Bellvei, ara a treballar, a obrir finestres per a netejar aquest aire ranci i enrarit que s’acumula a l’ajuntament i en molts racons del poble. Tindreu molta feina a redreçar, redissenyar i reorientar coses, però valdrà la pena i segur que ho fareu molt bé perquè la política és l’art del possible.