El carnaval del 2011 ha tornat a evidenciar que les rues són massa llargues i nombroses. La marató de rues repetides en espais separats per poc més de tres o quatre quilòmetres cansa. No ho dic només pels soferts integrants de les comparses i carrosses, també ho dic pels acompanyants i pel públic. Al final un queda fart de l'ensordidor espectacle de watts de so que escampen soroll i cançons de dubtós gust i menor gràcia en una festa que em sembla que té tendència a degenerar. He sentit poca samba i massa vegades una infecta cançó del kuduro que ara per les nits em torna com una mena de tortura Malaia. Aquest any, a més, el fred no ha ajudat tampoc al lluiment i ha transformat el carnaval en el gran negoci dels fabricants de mitges gruixudes. En mig de tot plegat segueixen destacant els qui treballen fi, amb carrosses que tenen hores i hores de feina i comparses amb dies i dies de treball coreogràfic que deixen en ridícul moltes altres. Al final, sense un mínim control de qualitat i de quantitat, les rues de Cunit, Calafell i segurament tantes altres del Penedès, acaben convertint-se en inacabables espectacles que cansen al més predisposat a passar-ho bé. Si no s'hi posa remei acabaran morint d'èxit...un èxit que pot deixar de ser-ho, algú ho havia de dir, si segueixen proliferant grups més pendents de sortir a cobrar i a beure enlloc de ballar i fer-se veure.
Malgrat tot, aquí us deixo un recull de cinc minuts de la rua de Calafell de dissabte a la nit
0 comentaris:
Publica un comentari