Em sento d’una altra galàxia. No d’un planeta llunyà, ni d’un altre país....estic a mil anys llum de la realitat. L’istrionisme polític del moment fa que en l’informatiu que presento cada dia no pugui fer cap referència a la campanya electoral. O sigui que el resum de la jornada informativa sobre un dia qualsevol de plena campanya electoral no apareix ni un segon d’informació sobre el que s’hagi pogut dir en aquest àmbit. Home! Hi ha dies que no caldria, però alguns seria interessant que se’n digués ni que fossin dues ratlles, precisament per “parlar del que es parla” que diuen que és la feina del periodista. Però no! Per imperatiu legal, o millor dit, per imperatiu polític no podem parlar de política, ves quines coses! Per això ja s’han dissenyat ells mateixos els reductes cronometrats corresponents. Sense criteris periodístics, perquè no en calen, sense cap mena de mirament pels professionals que els fan, sense vergonya, vaja. Els mateixos jugadors del partit han posat les normes del matx i als àrbitres ens han robat el xiulet!! El súmmum de tot plegat és el paper que juguen els mateixos polítics territorials en aquest tripijoc. Relegats a figures passives –pràcticament inexistents- en les informacions que donen els mitjans públics als que ells mateixos han contribuït a dictar “com i quan” han de parlar de la seva activitat. Aquí només surten al terreny de joc els cracks, la resta són comparses, com a molt farciment en cas de necessitat. Però... de fet són les seves normes, encara que semblin d’un altre planeta. En plena era digital, amb el rebombori de les xarxes socials i la plena llibertat informativa i d’opinió, els partits polítics encara segueixen imposant els arcaics models de control sobre els mitjans públics com si això fos alguna garantia d’èxit. A la xarxa hi ha un campi qui pugui total i als mass media públics un control més digne d’altres èpoques. Només la immaduresa democràtica de la nostra societat explica una situació com aquesta. Mentre els nostres polítics no hi posin seny seguirem abocats a quest forat negre en que caiem cada vegada que hi ha eleccions i que ens transporta a una altre punt de l’univers del que encara no he aconseguit descobrir les seves riqueses.
1 comentaris:
I perquè et creus que no fan debats cara a cara? per no caure en el ridícul més rotund, per no despullar-se l'un a l'altre davant del veïnat. Hi ha una mena d'acord amagat en això i en no canviar les lleis electorals , encara que després es lamentin hipòcritament. Són una banda d'individus amb més complexes que un geperut
Publica un comentari