Concert solidari a Sant Cugat

Diumenge passat vam assistir a un magnífic concert a l'Auditori de Sant Cugat. L'orquestra Simfònica Juvenil de Catalunya (OSJC) amb la participació del Guifré a l'Oboè i altres companys de l'escola de música del Vendrell i una cinquantena de joves músics de tot Catalunya ens van regalar un repertori deliciós que a més vaig tenir l'oportunitat de gravar a través dels micròfons propis de l'Auditori i que us penjo en aquest blog per si també el voleu disfrutar. El concert era a benefici d'una entitat que es dedica als malalts de Parkinson i l'organitzava el Rotary club de Sant Cugat. 800 persones van omplir el Teatre Auditori.
Em sorprèn la capacitat de treball que tenen els adolescents quan s'estimen realment alguna cosa. En aquest cas és impressionant sentir la qualitat musical que són capaços d'aconseguir una cinquantena llarga de joves músics quan hi posen treball i disciplina i gràcies també al mestratge de professors i directors com el Josep Ferré o el Jordi Piccorelli que acaben d'arrodonir la fórmula i que aconsegueixen fer viure la música tan als nois com als qui l'escoltem des de la platea.

Los Pastorcillos de Casals pare

Gran iniciativa de l'Associació Musical Pau Casals que aquest dilluns passat ens ha obsequiat amb un fantàstic concert per reestrenar la peça "Los Pastorcillos", un melodrama sacre en cinc actes precursor, per dir-ho d'alguna manera, dels pastorets que coneixem actualment. Compost a finals del segle XIX per Carles Casals, pare de l'il·lustre Violoncel·lista universal del Vendrell, l'obra s'ha recuperat per a que la puguem tornar a escoltar amb unes mínimes adaptacions que a més han estat exquisides. La participació del grup de música tradicional Ço del Botafoc va donar una musicalitat i uns matisos molt interessants. Les impressionants veus blanques de l'escola de música Pau Casals (entre les que podreu veure a la meva filla Anna) i la resta de músics implicats en el projecte, van acabar d'arrodonir-ho. Llàstima de la sonoritat de l'església parroquial del Vendrell, ideal per a un concert d'orgue però pèssima per a qualsevol altre intent musical.... Amb tot va ser una vetllada deliciosa.
Us deixo la gravació feta del concert per si algú que se'l va perdre el vol escoltar o per si us el voleu descarregar i escoltar-ho amb calma. No us perdeu el bis final del cant dels ocells....

Un altre Hobby en marxa

Ja se sap, quan ets un cul inquiet no pots parar mai d'engegar projectes. Ara toca un de personal, una mena de cuquet que m'ha estat fent pessigolles durant molt de temps i que al final he fet realitat. Posar-me una estació meteorològica per barret a casa. A més penjant les dades a internet per a que tothom qui ho vulgui les pugui consultar i fer servir per al que més li interessi. Una mena de servei públic....ja sabeu sempre pensant amb el benefici dels altres i mai en el propi...és una mena de mania que tinc....
Us deixo una foto de la instal·lació i ja veureu que a partir d'ara, en aquest blog, sortirà al costat dels missatges una pastilla amb les dades actualitzades de l'estació que també podeu consultar en temps real a la pàgina de Meteoclimatic o de forma més detallada en aquesta altra pàgina directa de les dades de l'estació que s'actualitzen cada cinc minuts. Ara el projecte es traduir l'interfície del programa al Català....de moment he traduït algunes coses però no tot....temps al temps...

Bé, espero que us sigui d'ajuda, com a mínim per saber si us heu d'abrigar quan vingueu a Bellvei.

De relax total

Quina sensació... tinc el cap just per sobre la línia de flotació. 8 graus de temperatura ambient i 34 a l'aigua de la piscina. Prendre un bany a la piscina del Balneari Prats és un autèntic luxe. La sensació és encara més plaent a l'hivern, pel contrast de temperatures. Tot plegat a més a més dels beneficis de salut que pugui tenir l'aigua termal i el gaudir d'un entorn que contagia pau i tranquilitat. Ja fa 19 anys que sistemàticament em perdo uns dies cada any al Prats. Em perd el seu encant, sobretot la zona antiga que et transporta 100 anys enrera. Malauradament això s'acaba. Després de superar els litigis per l'aigua termal amb Vichy, ara han decidit reformar totalmente la zona històrica i només en conservaran la façana... Veurem com queda tot plegat i si se'n anirà la màgia o si podrem seguir el ritual de perdren's en aquest racó de món i deixar-nos endur per la màgia i l'encant de la sireneta amb cues i la seva àmfora brolladora que tants anys ha ajudat a omplir la piscina termal d'aquest balneari històric de Caldes de Malavella.

Estalvi a cop de telèfon

Avui m'agradaria compartir un descobriment fet aquest estiu en aquest apassionant món de la comunicació via telèfon Mòbil. Es tracta de la companyia Simyo a la que he traspassat totes les línies de la meva família. En aquests temps de crisi és interessant apuntar-se opcions com la d'aquesta operadora de telefonia mòbil virtual que ofereix les tarifes més baixes del mercat espanyol i que a més són les mateixes per a contracte o pre pagament. Sense obligacions de permanència, ni recàrregues obligatòries i amb la possibilitat de marxar quan vulguis sense penalitzacions. Això sí, els telèfons els has de posar tu o alliberar els que tinguis d'una altra companyia. Jo ho vaig fer en dos dels meus, em va costar molt barat i ara els utilitzo amb les seves targes sense problemes. La gestió de la teva facturació la pots fer en temps real a través d'internet i per als que estem molt posats en això de la connexió permanent a la xarxa, també han posat en marxa unes tarifes de connexió molt reduïdes que et permeten connectar-te amb la pda des de qualsevol punt a través de la xarxa d'alta velocitat d'Orange per consultar a internet el que vulguis a preus molt reduïts també. Bé, m'ha semblat que potser a algú li pot interessar aquesta opció tenint en compte les morterades que sovint ens gastem amb les companyies tradicionals i les seves tarifes que en el cas dels pre pagaments es podrien considerar autèntics atracaments ....ah per cert, tot plegat mantenint el mateix número de telèfon que tenia.

Nova emissió de bitllets de dolar

Avui toca riure una mica. M'expliquen que l'Obama ha decidit estrenar-se a la Casa Blanca, que algú ja vol passar a anomenar la casa negra (jua, jua, jua,) amb una nova emissió de bitllets de dolar més adient als temps que corren. La proposta que li ha fet un dels seus assessors és aquesta:

En nom de la crisi

S’ha obert la veda per fer el que sigui en nom de la crisi. Fins ara eren expedients de regulació i acomiadaments, molts de forma indiscriminada, però ara ja s’atreveixen amb la delinqüència. M’ha sorprès l’alcalde de l’Ametlla de Mar que ha preparat un “paquet de mesures” per fer front a la delinqüència que segons ell augmentarà com a conseqüència de la crisi. Què més passarà.... s’acabarà el món?, els nens naixeran amb sis dits? La veritat és que tot plegat diu molt poc de la teòrica maduresa de la nostra societat que en temps difícils hauria de demostrar més solidesa, sobretot moral. Però és clar, la moral és incompatible amb moltes de les actuacions que els últims anys han permés a uns quants enriquir-se ràpidament. Els mateixos que ens han abocat a aquesta situació de crisi i que a més ara volen aprofitar-se d’ella demanant ajudes als governs per salvar empreses...estic parlant de promotors i constructors. Però ja veurem què passa, tot és possible. De moment el govern ja ha ajudat als co-responsables d’aquesta situació: els bancs. Amb les seves facilitats i alegria a l’hora de concedir préstecs i hipoteques inflades durant els últims anys han estat actors co protagonistes d’aquest espectacle. A la resta ens queda cara de babau i només ens queda veure el reguitzell de conseqüències de tot plegat i escoltar alguna que altra animalada com la de l’Ametlla. Esperem que l’espectacle acabi aviat.